[08/08/19]           (vam jugar la desapareguda versió 1.0)

Amb un hype més alt que la Torre de Cristal i la Torre Cepsa juntes, ens vam plantar davant la porta morada (lila segons la Romina) més discreta de tot el món escapero de Madrid. I un cop es va obrir… uff…

Darrera de la porta morada/lila, vam rebre una introducció de les millors (per no dir la millor) que hem viscut mai, amb una caracterització immillorable i uns tocs d’humor que, si decideixes “seguir el rollo”, faran encara més gran l’experiència. Sublim!

Més enllà de la intro, i ja dins del joc, ens trobem amb una sala força clàssica (recordem que vam jugar la versió original, no la remodelada!) amb molta feina per a fer (recomanada a partir de 3 persones) i amb jocs i enigmes ben lligats i integrats a la temàtica. Cal destacar la interacció amb el GM-actor, que no només “decora” el joc, sinó que en forma part activa (ens va recordar al gran Yeray de Fear Escape, tot i que en un paper totalment diferent, és clar...)

Pel que respecta a les pistes, en un primer moment ens va sobtar l’ús de pantalles, però de seguida vam entendre que calia viure-ho com una “típica aventura gràfica de PC” i que aquelles pantalles no només eren per les ajudes sinó per a entendre l’”evolució de la història” (y hasta aquí puedo leer). Tornant a les pistes, se’ns van aportar de manera correcta i atent; i, fins i tot, ens van sorprendre amb alguna en català, jajaja, gràcies nois!

Per acabar, a part de dir que no vam sortir a temps pel pèls, cal destacar l’atenta post-partida que vam poder tenir amb el GM (Víctor ets un crack!) i volem agrair-li els consells que ens va donar. Escaperos del món, aneu a la porta morada/lila, ja!! (per la nostra part, ens veiem a las Ratas 2.0!).