[22/08/19]

Tot i no ser grans amants del gènere bèl·lic, ens havien parlat molt bé del Dia D i feia temps que la teníem a la llista de pendents.

La introducció és genial i amb un paper immillorable del GM, que combina immersió i humor a parts iguals. Començar una sala amb un gran somriure a la cara sempre és d’agrair.

L’ambientació és clàssica, sense grans pretensions, però amb algun detall sorprenent d’aquells que dius: “ole tu!”. De fet, per la temàtica de la sala, tampoc necessita més, així que podem dir que és adequada al lloc on ens pretén transportar. Això sí, una eina (una mica atrotinada) ens va tocar la moral durant la primera part de la partida i vam haver de sobreviure amb una altra; per sort, tot i no haver fet la mili, estem preparats per la guerra i ens en vam sortir bastant bé.

Les proves són de caràcter clàssic i lineals, però molt variades i algunes força divertides. Estan ben integrades a la temàtica i, tot i no ser molt complicades, a nosaltres se’ns en va travessar una i vam haver d’utilitzar l’original sistema de pistes. La major part del temps, tots els components estan ocupats fent una o altra cosa i molts jocs requereixen de la compenetració total de l’equip. 

El final potser seria, segons el nostre criteri personal, l’únic millorable de la sala, ja que vam estar tota l’estona “de subidón” i, al final, ens va faltar algo més apoteòsic (fum, llums, colors, petardos, foc, explosions, sang… vale ja paro… jajjajaja…)

Resumint, es tracta d’una gran sala, carregada d’humor i amb un game master motivadíssim que ens va fer passar una molt bona estona recreant una fita històrica com és el Desembarcament de Normandia.